Les noies de Sants
La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està instal·lat des de fa temps. El pare treballa a l’Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri. Les cinc filles, Julia, Pilar, Carmen, Ángeles i la petita Lola, van creixent plenament integrades al barri. Des d’allà els tocarà viure els grans esdeveniments històrics, com l’adveniment de la República, l’esclat de la guerra, els bombardejos i la fam de la postguerra, però també els amors i desamors propis de l’edat, els balls d’envelat, les festes majors, les estrenes del cinema i la vida associativa de barri.
Amor a l’art
PREMI PRUDENCI BERTRANA 2021
A la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del moment.
El hospital de los pobres
A fines del siglo XIX, el Hospital de la Santa Creu agoniza dentro de los muros medievales que le han dado cobijo a lo largo de cinco siglos. Barcelona se expande más allá de sus antiguas murallas, el Plan del Eixample dibuja una nueva ciudad donde la población crece repleta de nuevas necesidades. El nuevo siglo arrastra consigo los anhelos de una nueva generación de médicos y también de artistas que desean situar el país al nivel más alto de Europa. Juntos harán realidad el sueño de un nuevo hospital para los pobres de la ciudad, donde la ciencia y el arte de darán la mano magistralmente.
Una novela coral donde transcurre la vida, el amor y la pasión por el oficio de una serie de personajes vinculados al Hospital de la Santa Creu y Sant Pau: médicos y aspirantes, mujeres pioneras, artistas y discípulos; un abanico de personajes que tratan de levantar su felicidad al mismo tiempo que lo hacen los muros de los pabellones modernistas del nuevo Hospital.