Escriptora i llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona.
L’any 2009 va publicar la seva primera novel.la “A flor de pell”, situada a la Barcelona dels anys vint en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publica amb Columna “Els anys robats”, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. El 2014 va arribar “L’hospital dels pobres” (Columna) , una novel·la coral ambientada en els primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva quarta novel·la “Temps de família” (Columna 2015) aborda les complexes relacions humanes dins una poderosa nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, així com col.laboracions en llibres col.lectius, participació en xerrades, clubs de lectura i altres activitats entorn dels llibres.
També ha participat en l’antologia “Veus de la nova narrativa catalana” (Empúries 2010), com a autora i com a traductora.
En primera persona
Vaig néixer una mica manaire, segons m’han explicat. Tenia uns pares de cabells llargs i pantalons amb pota d’elefant que convidaven tothora amics barbuts a casa: fumaven, tocaven la guitarra i jo m’adormia al so d’una cançó de l’Ovidi Montllor sense saber que allà es coïa una part de la premsa antifranquista.
Em van portar a una escola que dirigia una gran dama de les lletres catalanes, la Carme Serrallonga. Qualsevol que hagi sentit a parlar de l’Isabel de Villena sabrà que aquell centre no només formava alumnes sinó també persones capaces d’opinar, de contradir, de reivindicar, de formar un criteri propi com a millor passaport per a la vida adulta.
I després a la Facultat d’Història, on em vaig llicenciar al cap de cinc anys amb l’especialitat d’Història de l’Art. Mai més podria deslliurar-me de la profunda atracció vers la Història, ni tampoc de la seva manifestació en l’art al llarg dels segles.
Encara em quedaven uns anys per descobrir que l’escriptura em retornaria a aquells capítols de la història que tan m’havien entusiasmat, a través de les meves novel·les; abans d’això, però, em tocava viure altres experiències dins el món laboral: vaig treballar en moda, en comunicació, vaig fundar una agència de viatges culturals i em vaig divertir treballant en la producció 
d’esdeveniments tan diversos com una cavalcada de Reis o una passarel·la de moda.
Anys de viatjar molt i de descobrir noves cultures. I, alhora, els anys de formar una família i estrenar-me en la maternitat.
Quan el 2008 entregava el meu primer manuscrit a una editorial i, poc abans de Sant Jordi, em trucaven per publicar la novel·la, no sabia que encetava un camí sense retorn, el de l’escriptura. Perquè esdevé una necessitat tan vital com el respirar; perquè sense ella ja no ets tu mateixa; perquè les teves històries formen part de tu i els seus personatges no fan més que ampliar i ampliar la teva família. Perquè, com va dir una vegada Paul Auster, “vaig decidir que no deixaria d’escriure”.